Descripció general del documental

“The Human Experiment” (també conegut com “Contaminación, nuestra guerra privada” en algunes versions) és un documental que investiga la presència i l’impacte dels productes químics tòxics en la nostra vida quotidiana i en el medi ambient. La pel·lícula, dirigida per Dana Nachman i Don Hardy, posa al descobert com milers de substàncies químiques creades per la indústria s’incorporen als productes de consum (cosmètics, productes de neteja, envasos d’aliments, mobiliari, etc.) sense una regulació estricta. El documental segueix les històries de diverses persones afectades per malalties que es relacionen amb l’exposició a aquestes substàncies i revela els esforços dels lobbys industrials per minimitzar els riscos i frenar la legislació.

 

Temes clau que tracta

“The human experiment” aborda conceptes crucials per a la sostenibilitat i la salut ambiental:

1. Contaminació química i tòxics ambientals:
   • Químics en productes quotidians: ftalats, parabens, BPA, retardants de flama, pesticides, etc.
   • Bioacumulació i biomagnificació: com aquests químics s’acumulen en el nostre cos i en la cadena alimentària.
   • “Còctel” de químics: els efectes combinats de l’exposició a múltiples substàncies.
2. Salut pública i malalties ambientals:
   • Connexió entre l’exposició a tòxics i l’augment de malalties com el càncer, problemes de fertilitat, trastorns del desenvolupament o afeccions hormonals.
   • El concepte de “càrrega corporal” de químics.
3. Regulació i polítiques ambientals:
   • L’herència legislativa: com les lleis existents als EUA (i amb paral·lelismes a Europa) fan que els químics es considerin segurs fins que es demostra el contrari, en lloc de requerir proves de seguretat abans de la seva comercialització.
   • El paper dels lobbys industrials: com les grans empreses químiques influeixen en les polítiques i la investigació.
4. Consum crític i consum responsable:
   • La importància de llegir etiquetes i triar productes més segurs.
   • L’impacte de les nostres decisions de compra en la demanda de productes lliures de tòxics.
5. Ciència, investigació i ètica:
   • Com es dissenyen els estudis científics.
   • Els conflictes d’interessos en la investigació.
   • La dificultat de provar causalitats directes en l’exposició a llarg termini.

 

Nivell educatiu recomanat

• Batxillerat: Nivell ideal. Els temes tractats (química, biologia, salut pública, legislació, economia) són complexos i requereixen una certa maduresa per ser assimilats i debatuts. És perfecte per a assignatures de ciències, ciències socials i reptes.
• ESO (a partir de 4t ESO amb precaució i contextualització): Podria ser útil seleccionar fragments concrets o introduir conceptes de manera molt guiada, ja que alguns temes poden ser sensibilitzadors o generar angoixa si no es presenten amb un bon acompanyament.

 

Formes de treballar-la a l’aula

El documental és un punt de partida excel·lent per a projectes i debats:

1. Visualització guiada:
   • No cal veure’l sencer: seleccioneu fragments que abordin temes específics: l’exposició en cosmètics, els retardants de flama als mobles, els pesticides, etc.
   • Preguntes de reflexió: aturar el documental en moments clau per generar debat o fer que els alumnes prenguin notes sobre preguntes com: “Quins productes de la meva vida diària podrien contenir aquests químics?”, “Quina responsabilitat tenen les empreses?”, “I els governs?”.
2. Investigació activa (“detectius químics”):
   • Anàlisi d’etiquetes: portar productes de casa (cosmètics, neteja, envasos) i analitzar les seves etiquetes. Investigar els components més controvertits.
   • “Auditoria” de l’aula/casa: identificar fonts potencials de tòxics a l’aula o a la llar (materials de construcció, mobiliari, productes de neteja).
   • Recerca sobre alternatives: investigar opcions de productes més ecològics i lliures de tòxics (ecoetiquetes, certificacions, receptes casolanes).
3. Debats i rols:
   • Simulació d’un judici/debat legislatiu: els alumnes podrien assumir rols (científic, representant d’empresa química, afectat, legislador, lobby) i debatre sobre la regulació dels químics.
   • El dret a saber: debatre sobre la importància de la transparència en la informació dels productes i el dret dels consumidors a saber què compren.
4. Connexió amb “Escoles verdes” :
   • Residus perillosos: connectar amb la gestió de residus de productes amb químics tòxics.
   • Contaminació local: investigar si hi ha informes sobre contaminació química a la vostra zona o a Catalunya.
   • Consum responsable a l’escola: quins productes de neteja, material escolar o aliments es fan servir a l’escola? Són segurs? Quines alternatives es podrien implementar?
5. Projectes de sensibilització:
   • Crear infografies, pòsters o vídeos curts per conscienciar la comunitat escolar sobre un químic en particular o un hàbit de consum.

 

On veure-la:

• Disponibilitat: A la data de l’última revisió, la disponibilitat en plataformes de streaming pot variar. Es pot trobar en algunes plataformes de documentals, o per compra/lloguer en línia. A vegades, canals com TV3 (en la secció “Sense ficció”) o La 2 l’han emès. (Comproveu sempre la disponibilitat actual).