+Afegir

Mapa de conflictes ambientals

 

VISIBILITZEM LA DESPROPORCIÓ

El territori s’enfronta a una pressió silenciosa i creixent: projectes que, sota la promesa de progrés i transició energètica, amenacen paisatges i ecosistemes.
 També terrenys de conreu vitals i la qualitat de vida de la gent. Aquest mapa és una eina per visibilitzar i entendre la magnitud del problema.

Per què aquest mapa?

Visibilitzar

Posem llum al costat fosc de la mal feta “transició energètica”

Sensibilitzar

Educar una societat crítica i informada

Qüestionar, reflexionar

Aquests projectes resolen el problema? A qui beneficien? És la única forma de fer-ho? Hi ha alternatives? Posar en dubte un model de desenvolupament que prioritza el benefici d’uns pocs per sobre del bé comú i la sostenibilitat real.

 

I vigilar!

Hem posat els ulls sobre el territori i sobre vosaltres. Estem observant. Cada cop som més i no deixarem que per intentar arreglar una cosa (o fer negoci), deixeu el paisatge destrossat.

5

Conflictes registrats

25

Centres participants

83

Hectàrees afectades

2

Entitats adherides

Últims conflictes

  • Macroplanta de biogàs de La Sentiu de Sió

Les falses promeses

Els promotors d’aquests grans projectes energètics solen presentar una sèrie de promeses atractives per aconseguir el suport social i administratiu. Aquestes són algunes de les més comunes, que després és clau analitzar críticament.

  • El que et diuen: Que, un cop tinguem molts parcs de sol i vent, podrem apagar les centrals de gas i carbó, i serem autosuficients energèticament.
  • La veritat (i el que no et diuen):
    • No les substitueixen directament, s’hi afegeixen: Moltes vegades, en lloc de substituir les centrals de gas o carbó, les noves energies renovables s’afegeixen al sistema existent. Això passa perquè la demanda d’energia continua pujant i perquè les renovables (sol i vent) no sempre produeixen energia (quan no fa sol o no fa vent).
    • Necessitem el gas com a “suport”: Per tenir energia disponible 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, quan no hi ha sol o vent, se segueixen utilitzant les centrals de gas (que són molt contaminants) com a suport. Això vol dir que no “tanquem” les centrals fòssils, sinó que les mantenim encesa per quan les renovables no produeixen.
    • La solució passa per reduir el que gastem: Per descarbonitzar de veritat, no només hem de produir més energia neta, sinó que és molt més important reduir la quantitat d’energia que gastem. Si seguim augmentant el consum, per moltes plaques i molins que posem, sempre necessitarem més i més energia, i probablement seguirem depenent dels combustibles fòssils.
    • La dependència es pot traslladar: En lloc de dependre de països amb gas o petroli, podríem acabar dependent de països que controlen els materials per fer les plaques solars i les bateries. La veritable independència energètica ve de gastar menys i de produir l’energia a prop i de manera distribuïda.
Realment s’està fent una transició de les energies fòssils a les renovables? o només afegim energies renovables a tota l’energia ja disponible?

  • El que et diuen: Que ens hem d’adaptar sense queixar-nos perquè el canvi ja ha començat i no es pot frenar.
  • La veritat (i el que no et diuen):
    • Podem escollir com volem fer la transició: És cert que hem de canviar el model energètic, però podem triar com. No tots els models són iguals. Hi ha models més justos que pensen en la gent i en el territori, i no només en els diners de les grans empreses.
    • Volen decidir sense nosaltres: Sovint, les decisions es prenen sense escoltar la gent del territori, i les seves opinions o queixes no compten prou.
    • Dir “no” a un projecte no és dir “no” a les renovables: Dir “no” a un macroparc no vol dir que no vulguis energia neta. Vol dir que vols un model energètic diferent, més ordenat, més just i respectuós amb la terra i la gent.

El que et diuen: Prometen solucionar el problema d’alguns residus però, és realment així?

No generen residus? Realment acaben amb el “problema” dels nitrats en les centrals de biogàs?

 

Per a qui son els llocs de treball que es creen? Per gent de la zona? I els llocs de treball que es destrueixen en parlen? Ocupant el territori es destrueix el paisatge i el recurs que és per a l’economia de turisme rural.

Feina temporal i de fora: La majoria de feines són només per quan es construeix el parc, i duren poc temps. Sovint, la gent que treballa ve de fora perquè cal ser especialista.

Poca feina fixa: Quan el parc ja funciona, gairebé no necessita personal.

  • Els beneficis són per a pocs: Els diners de veritat se’ls queden les grans empreses i els inversors. Els ajuntaments reben pocs impostos, i això no sempre compensa els danys que es fan al poble i a la terra.

 

El que et diuen: Que no fa cap mal al medi ambient i és la solució màgica per salvar el planeta.

La veritat (i el que no et diuen):

    • Té una empremta amagada: Fabricar els panells o les aspes, transportar-los i instal·lar-los consumeix energia i materials, i deixa una “petjada” de contaminació.
    • Ocupa molt territori: Aquests projectes gegants ocupen camps de cultiu, boscos, zones d’animals, o paisatges bonics. Això vol dir que perdem terra fèrtil, espècies d’animals i plantes, i paisatges que ens agraden.
    • També necessita carreteres i línies elèctriques: A més del parc, calen moltes torres elèctriques i carreteres que trenquen el territori.

El que et diuen: Que no hi ha opció, que ens ho imposen des de fora i no podem fer res.

La veritat (i el que no et diuen):

    • Cal fer-ho, però no de qualsevol manera: Sí que necessitem més energia renovable, però no cal fer-ho d’aquesta manera “salvatge”, ocupant tota la terra.
    • No hi ha planificació real: Les empreses trien on posar els parcs on els surt més barat, sense pensar gaire en si la terra és de cultiu, o si hi ha animals protegits, o si es fa malbé el paisatge.
    • Hi ha alternatives millors i més justes: Podem posar plaques solars als sostres de les cases, de les fàbriques, dels poliesportius… Així l’energia es fa a prop d’on es consumeix, sense destrossar el paisatge, i la gent del poble hi pot participar més. També hem d’aprendre a gastar menys energia!
  • El que et diuen: Que el projecte farà que la factura de la llum baixi i que tota l’energia serà “neta” per a tothom.
  • La veritat (i el que no et diuen):
    • No significa llum més barata: La creació de nous parcs no es tradueix directament en una baixada de preu a la teva factura. El preu de l’electricitat depèn de molts factors complexos (mercat majorista, impostos, costos de transport, etc.) i els grans projectes solen vendre la seva energia a grans comercialitzadores, no directament al consumidor local a un preu reduït.
    • L’energia produïda pot no ser per a tu: Molts d’aquests projectes gegants estan dissenyats per produir electricitat per a grans ciutats o indústries llunyanes, o fins i tot per a l’exportació, i no necessàriament per a les necessitats energètiques del municipi o la comarca on s’instal·len.
    • La “neteja” té un cost local: La promesa de “neteja” global no té en compte els impactes locals (destrucció de paisatge, contaminació d’aigües, pèrdua d’agricultura) que paguen els habitants del territori afectat, sense rebre un benefici directe o proporcional en la seva factura. La transició justa busca que els beneficis siguin per a tothom, no només per a les grans empreses.